Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.
76
Rubió i Lluch
am la proclamació de D. Pere IV d'Aragó, l'anarquia que esclatà a la mort de Frederic III,—corroboren també, per les referencies que fan an els primitius Estatuts de la Companyia, que s'havia emprat en la redacció d'aquests la llengua catalana [1], i que en ella s'escrigueren així mateix els especials que s'havien donat les principals ciutats pera llur regim intern pel fur de llur autonomia municipal [2].
Molt extès degué esser l'ús del català en els documents oficials dels Ducats grecs, quan veiem que no solament els notaris ca-
- ↑ En el privilegi al notari grec Dimitri Rendi, un dels personatges que donà més joc a Atenes a darrers del XIVè segle, inclòs en el document a que m refereixo, s'observa que dita concessió s fa no obstants ne contrastant... neguns capitols de la companya, això es, de la Companyia Catalana. Més endavant se cita textualment un de dits capitols: «Item que nenguna persona qualsque qual sia no puga lexar per sa anima ni per nengun enginy ne manera nenguns béns a l'esglesia», etc, del qual se demana la derogació. Vide la meva monografia Los Navarros en Grecia y El Ducado catalán de Atenas en la epoca de su invasión, publicat en el volum IV de les Memorias de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona (1887), pags. 466 i 467.
- ↑ Apareix això que aquí s'indica d'una petició dirigida a Pere IV per l'Universitat d'Atenes en 1380, pera que anuli «lo capitol qui fo fet en la dita ciutat de Cetines que diu: Item si alcun lexara alcuns vilans ne possessions en la sgleia que dejen tornar en lo Castell de Cetines», o sia a l'Acropolis. Ibidem pag. 467.
