exercit dels Francs que regnen a Romania. Els catalans que l constituíen no eren pas la gent més a proposit pera promoure les ideals noces entre l Faust mig-eval i l'Helena classica que somnià Gœthe, i que solament en part vegeren realisades, més aviat que ls conqueridors francs de Morea, els dominadors de Rodes i de Xipre [1]. Els seus vireis militars no citaven frases d'Herodot, com Guide II de la Roche; ni les costumes de Barcelona s traduien en grec, com els Assises; ni molt menys la nostra pobra literatura d'imaginació influía en la dels vençuts, com l'avassallador geni francès, creant aqueixes interessants noveles galo-gregues qui porten els noms de Belthandros i Chrysantza, Lybistros i Rhodamne, Phlorios i Platziaphlora, Imberios i Margarona plenes de contes de fades i de gestes cavalleresques. En elles sempre triomfa l'esperit de la civilisació occidental, que apareixia
- ↑ En aquestes dues illes es on va posar més arrels el romanticisme franc lligat am la literatura grega mig-eval. En el XIVéè segle figura, a Xipre, protegit pels Lusinyans, el poeta grec Jordi Lopithes, i en el següent el cronista Lleonci Macheras referia ls fets d'aquella familia reial en una llengua mixta de francès i grec. (Vegi-s Krumbacher, obra citada, pags. 778 i 900.) Els Assises de Xipre, com els de Jerusalem, foren traduits al grec (Ibid., pag. 898).
