fembres del castell: e era prenys de cinch mesos. E ab la nau qui fo be armada yo lan tramis a Valencia costejant la Barbaria, que trenta e tres jorns estegren en la mar de Gerba a Valencia, hon vengren saluament e segura la marce de Deus. E com yo nagui tramesa ma muller, e hagui escombrat lo castell de gent menuda, pense dordonar lo dit castell e dendreçar Irebuchs e manganells, e fiu vmplir les sisternes daygua e moltes gerres, em apareylle de tot quant me feya mester. E daltra part yo hagui vistes ab Selim ben Margan e ab lacob Benatia e ab Abdela ben Bebet, e ab los altres caps de Alarps qui ab mi eren en conuinença, e digui los, que ara era vengut temps, que podien esser tots richs, e que podien guanyar nom e preu per tostemps, e quein deguessen ajudar: e comptels lo poder quem venia desus. E si hanch vaes a bona gent be pendre los meus feyts, ells ho faeren ab gran goig e ab gran alegre. E tantost van fer sagrament tots em besaren la boca, que dins vuyt jorns me serien ab VIII milia homens a cauayll al pas, e que tantost com yo hagues vista o sabuda daquells, que fossen en aquelles mars, quels ho trametes a dir, e tuyt passarien en la illa, en tal manera que, com aquells haurien presa terra, que tots darien sobrells, en guisa que, sin escapaua negu, que james nom fias en ells; e encara quem promesseren, que galees e tot ço que pendrien, que fos meu, que ells no volien hauer mes la honor e el grat del senyor rey de Sicilia, e el meu. E axi ferme ab ells aquest feyt. Queus dire? que en aquell dia que mo hagren promes foren al pas ab mes de V milia homens a cauayll be apareyllats: e podets dir, que hi venien de cor, e aquells de la illa atrelal. E yo hagui meses quatre barques armades per scala del rey tro a Gerba, que cascuna pensas de venir a mi, com veurien aquell estol. E axi estigui apareyllat.
E lo rey Robert apareylla les galees, aii com dauant vos he dit, e en Berenguer Carros e els altres qui venien presseren comiat del rey Robert e de la regina qui era. E partirense del setge, e foren a la illa de la Pantanella, e lo capita de la Pantanella trames me una barca en quem feu saber, que les galees eren a la Pantanella.[1] E yo hagui gran goig e gran plaer. E tantost ho fiu saber a tots quants Moros hi hauia, quin faeren gran festa; e axi
- ↑ Var. Pantalena.
