Pàgina:Col·loqui viatge Tito Bufalampolla a Madrid.djvu/4

estarà de mar à mar toda de esla vèstida por fuera y dentro.

Tito.

Formal, y podrèm veurela tots, bè mos deixaràn puchar?

Sento.

Para todos puerta abierta aquestos dias haurà. En la Plasa de la Seu el Altar se posarà de la Ciutat, y alli el Rey estarà dalt de un Cavall.

Tito.

Viu?

Sento.

No, home, de bulto, pero molt ben imitat: este Altar serà un prodigi, cent pams de altitut tindrà. Avans de la Bolserìa en la Plasa del Espart posen una font de vi.

Tito.

Pensamiento Celestial! Me amostraràs eixa Plasa, y no pasarèm ya avant, perque si es posèm à beure quedarèm repantigats.

Sento.

El Mercat serà de veure, tots dihuen que el Consulàt tirarà el resto estos dies, pues es Fos Comisionàt.

Tito.

No estarà molt clar això si es Fosc qui hu ha de arreglar.

Sento.

Què may te puc traure punta! y aixi et deixe, y no en fas càs. Els Cansaladers dos Torres, y un Arc masìs formaràn en vint Canons.

Tito.

Senta Barbera ! no em posarè Yo davant.

Sento.

Y entre carrega y descarrega al concurs els tiraràn llonganises, botifarres, llomello, peus, ventres, mans, paltrots :::

Tito.

Y à quin hora ho tiren, que me estarè alli plantat hasta fer la provisiò puix Yo no he mort porc enguany.

Sento.

Per cert que eres comedit, quant dia de disparar volies pegar à correr, y quant pretens agafar te estaràs fet un badoc! Puix te dic en veritat, que mes de huitanta arrobes tenen de prevencional.

Tito.

Eixa si que es bona gent, en ells vullc agermanàr. Vixca el Trenc, y el Abadecho si hu tiren tot à grapats. En, y els Platers faràn algo?

Sento.

No ducte que algo faràn, puix un Colegi tan noble en circunstancies tan grans no crec que es quede darrere.

Tito.

La altra bolta, cap sagrat! feren aquell Basilisco de plata tot.

Sento.

Animal, Obelisco es diu, no es bò, que tot hu has de equivocar.

Tito.

Obelisco, Basilisco, ò Basilicon, es clar que era tot un Non plus ultra per magnificencia, y art. y que fan los Advocats?

Sento.

No se Yo que fasen res puix res de ells he oit parlar.

Tito.

Voràn la Festa, y si riñen les querelles formaràn, agarraràn los quartets, y tots quedaràn pelats. Buen oficio, buen oficio! Tots Moros, ò tots Christians.

Sento.

No hay regla sin excepcion.

Tito.

Sempre oix dir eixe refrà, y no el entenc.

Sento.

Calla Tito, Nosaltros som del cant pla, no es fiquèm en contrapunts, que son arduos, e intrincats.

Tito.

Si manara :::

Sento.

Què faries!

Tito.

No vull diro, toca avant.