Pàgina:Col·loqui viatge Tito Bufalampolla a Madrid.djvu/6

en un coll tan estirat, que tira catorce vares. Y els Pellers?

Sento.

Punto redondo, fem, y no pases avant, que eixos no tenen cotexo.

Tito.

Dels Barbers els Oficials què faràn?

Sento.

Hasta ai estic. Els han cridat moltes voltes, y no els han pogut juntàr.

Tito.

Puix embiarlos à Presidi.

Sento.

Y qui mos afaitarà?

Tito.

Les Selleres.

Sento.

Borinòt, que poc tens tu de Christià.

Tito.

Puix portar la barba llarga, que dos Sigles à esta part no mes està introduit el haverse de rapar.

Sento.

Què saps tu de aqueixes coses?

Tito.

Què sè? Puix qui va afaitar al Rey Davit? mas tan llunt no tinc cert pera que anar; Qui afaitava à Carlos Quint? Quin Barber lo va tocar?

Sento.

Y daon saps eixes noticies?

Tito.

Se piensa Ustet, So Formal, què Yo aunque esclafatorrosos no sè algo particular?

Sento.

Yo et tenia per molt macho, mes ya veix no hu eres tant. Els Peluqueros ho porten el seu asunte callat, mes no ducte faràn algo en tan gran Festivitat.

Tito.

Juntarlos als Moliners que tots saben empolvar; mes quedaràn tan rendits, tenint tant que pentinar, que no estaràn pera chanses.

Sento.

Puix alguna cosa gran crec que porten entre selles.

Tito.

Y els Peixcadors?

Sento.

En la Mar.

Tito.

Peixcadors de faldriqueres crec que no ne faltaràn.

Sento.

Cuidado no engafen hu que pronte la pagarà. Els Bodegoners.

Tito.

Apresa, digues aqueixos què fan? Donen de menjar devades? perque vint, ò trenta plats me emborrarè cada dia.

Sento.

Com asunte de fartar entre en rogle volaverunt, eres hombre muy voraz.

Tito.

Lo que me importa me importa.

Sento.

Puix Yo no sè lo que fan. Hasta els Estudiants ::

Tito.

No hu digues de aqueixa gent, Deu mos guart, que no faràn cosa bona, ni tampoc res tiraràn, sino llagrimes pelades de Sent Pere.

Sento.

Guarda el cap. Hasta els Cocheros ::

Tito.

Arrea Manolo, y qui els ha ficat à èstos en la Procesò, es Ofici nou de enguany?

Sento.

No tingues tan mala llengua, que si ells van, es perque van.

Tito.

Mes valguera que els dugueren dels correchots agafats.

Sento.

Tambè ixen los Caleseros.

Tito.

De eixos no ya que admirar.

Sento.

Y els Cegos.

Tito.

A eixos los duen per pòr no caiguen chermà, y se advertì ya el prodigi en la Festa als Infants que guiaven als de vista: y aixina puix :::

Sento.

Callaràs, gran Socrates de Payporta?

Tito.

Parlam ò Sento en romans, perque aixo de Socarrates no hu gaste Yo.

Sento.

Puix tontàs, si Socrates fonc tan docte, y à ell et vull acomparar