Pàgina:Contes (1907).djvu/10

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


 I va volar a alguna distancia.
 Els petits feren un salt, però, bum! tots varen caure.
 — Jo no puc volar! — va dir un dels menuts, tot entrant amb precaució en el seu niu. — No hi vui anar an els paísos calids!
 — I doncs? Vols gelar-te aquí quan l'hivern vingui? Els nois vindran, t'agafaran i et faran rostir. Els vaig a cridar.
 — No, no! — va dir la cigonyeta.
 I novament va saltar damunt la teulada, com les altres.
 Aleshores pensaven poder-se tenir enlaire, però, bum! tornaven a caure, i havien d'exercitar-se tant sols movent les ales.
 Els nois passaven pel carrer, cantant:

Cigonya, cigonya, vola, vola...


 — Que hem de baixar i arrencar-los els ulls? — deia un menut.
 — Deixeu-los tranquils, — deia la mare. — Es a mi que heu d'escoltar-me. Es molt més important. Un, dos, tres! Tor-