Pàgina:Contes (1907).djvu/9

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


 — I aquests nois també se gelen i cauen a miques? — deien els menuts.
 — No; però no sen falta gaire. Se veuen obligats a tancar-se a casa llur. Vosaltres, al contrari, volareu a un país ont hi hauran flors i un sol ben calent.
 Al cap d'algun temps els petits ja foren grans pera tenir-se drets al niu i mirar els voltants.
 Cada dia l pare cigonya arribava, volant, amb hermoses granotes, petits serpents i altres lleminedures de cigonya que podia atrapar.
 Era molt divertit veure-l fer de mestre. Feia petar el seu béc com una matraca, i els contava histories, de maresmes, naturalment.
 — Vaja, ja hem de començar de volar, — va dir un dia la mare-cigonya.
 I tots els petits se posaven drets sobre la carena de la teulada, i feien tentines una ala sobre l'altra, i sen faltava poc si no queien cada vegada que miraven avall.
 — Mireu-me, — deia la mare; — mireu com se posa l cap i les potes: així. Això sí que us servirà en el món.