Pàgina:Contes (1907).djvu/8

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


poseu molta atenció quan l'exercici comenci.
 — Això no vol dir pas que no siguem penjats i cremats. Escolteu, mare: ja hi tornen.
 — Es a mi que m'heu d'escoltar i no an ells, — deia la mare-cigonya. — Després de les grans maniobres emigrarem cap els paísos calids, lluny, molt lluny d'aquí, per damunt de monts i forestes. Anirem a Egipte, on les cases són punxagudes i arriben fins als núvols. En diuen piramides. Són tant velles que cap cigonya podria imaginar-s'ho. Hi ha també un gran riu, que desborda i cambía l país en llac, i un se passeja per allí, i s'hi mengen granotes.
 — Oh! — deien els menuts.
 — Sí, es una delicia. No s fa més que menjar en tot el dia. Mentrestant que nosaltres serem tant feliços allà baix, aquí no hi haurà ni una fulla tendra en els arbres. Fa tant fred, que ls nuvols se gelen i cauen en petits trocets blancs.
 Volia dir la neu; però no sabia explicar-ho de cap altra manera.