de fusta, que volia posar a la tomba.
Quan va portar-li al vespre, va veure que la tomba estava ornada de sorra i de flors: era que alguns amics ho havien fet, puix tot-hom l'estimava molt el seu pare.
L'endemà al matí en Joan va fer un paquetet de les seves coses, posant-se a la cintura tota la seva fortuna, que pujava a cinquanta escuts i algunes monedes de plata. Amb aquesta quantitat anava a córrer món.
Abans d'anar-sen va tornar al cementiri, i sobre la tomba del seu pare va dir una oració, i va afegir: «Adéu, estimat pare. Jo vui ser sempre un home de bé, i sense temor pots pregar a Déu per mi».
En els camps que en Joan atravessava totes les flors semblaven fresques i esplendentes als calids raigs del sol, i s'inclinaven al buf del vent, com si haguessin volgut dir: «Sigues benvingut entre nosaltres». En Joan va parar-se encara una altra vegada pera mirar l'antiga iglesia ont havia sigut batejat i aon tots els diumenges anava amb el seu pare.
Va percebre molt amunt, per una
Pàgina:Contes (1907).djvu/59
Aquesta pàgina ha estat validada.
