Pàgina:Contes (1907).djvu/60

espitllera del campanar, al gnom de l'iglesia, amb el seu casquet vermell punxagut, el qual, amb la mà davant dels ulls, evitava ls raigs del sol. En Joan va fer-li un senyal de comiat.
El gnom va agitar el seu casquet vermell, va posar la mà sobre l seu cor i va tirar-li petons, pera demostrar an en Joan que li endreçava les millors salutacions i li desitjava un feliç viatge.
En Joan pensava amb tot lo que veuria a travers del món. Caminava, caminava, més lluny d'on mai havia estat.
No coneixia ni les ciutats que atravessava, ni la gent que trobava. Ja era molt lluny, a l'extranger.
La primera nit va tenir de dormir sobre una garba de fenc, perquè no va trobar cap més llit; però era una sort, a la seva manera: el rei no tenia una cambra millor. Un camp, un torrent, una garba de fenc i el blau cel sobre l cap, hi ha alguna cambra millor? El prat verd, esmaltat de flors vermelles i blanques, formava la catifa. Els sauquers i els gessamins servien de rams de guarniment;