trovat, a la fi, la seva humana reproducció. Es veritat que Ernest s'havia sempre imaginat que aquest profetisat personatge apareixeria baix la figura d'un home de pau, predicant la saviesa, escampant el be, fent el poble felíç. Peró, seguint sa habitual amplitut de criteri y deixantse inspirar per sa ingenua simplicitat, ell se digué que la providencia en sa inexcrutable saviesa, podia triar un medi desconegut de fer el bé, adhuc servintse d'un guerrer y d'un glavi sanguinós.
— Silenci, silenci. El general va a parlar.
En efecte. Pronunciats tots els brindis y buidades les copes a la salut del general, aquest s'havia aixecat pera remerciar als seus admiradors. Ernest el vegé. Allí davant el tenia, dominant els caps de la multitut, ab ses brillants xarreteres y tot covert de galons d'or y d'un devassall d'insignies glorioses aixecant l'heroica testa sota l'arc de verdes branques, engar-
Pàgina:Contes Extranys (1908).djvu/115
Aquesta pàgina ha estat revisada.
