d'una general tranquilitat. Ernest seguia com sempre vivint en sa vall nativa y era actualment un home fet. Insensiblement, gradualment, la gent havien anat coneixent cada dia més al nostre amic. Ara igual que abans treballava pera guanyarse el pá de cada dia y era el mateix home de cor senzill y bó que sempre havia sigut. Peró havía sentit y pensat tant, havia consumit tantes de les millors hores de sa vida en somniar utópiques esperances y sublims projectes pera trovar la felicitat de tots els homes, que semblava com si hagués parlat ab els angels y que aquests li haguessin infós llur suprema saviesa. Y ho semblava encara més per la pau y la profonda bondat de sa vida cuotidiana, corrent apacible y silenciosa que havia fet brotar com un marge d'eterna verdor per tot el llarg de son curs. No passava un dia que'l món no devingués millor pel sol fet de que aquest home humil hi estava vivint. No's
