desviava mai del seu camí malgrat ensenyés continuament el bé als seus próxims. Se pot dir que sense voler era devingut un predicador. L'alta y pura simplicitat de son pensament, que en una de ses moltes manifestacions se revelava en els benifets que silenciosament brollaven de ses mans, fluia també exteriorment en savis consells y admonicions. Predicava veritats que's filtraven al fons de les ánimes y influien secretament en la vida dels qui l'escoltaven. Sos oients, de segur, no sospitaven que Ernest, llur conegut compatrici, pogués ésser mes que un hom com tots els altres; menys que tots ho sospitava el mateix Ernest; peró, inevitablement, com el blá murmuri d'un rierol, eixien de sa boca pensaments que cap altre llavi humá havia expressat.
Un cop passada la primera impresió y ja calmats els entusiasmes de la gent, tots convingueren en reconeixer que s'eren errats al atribuir imaginariament una sem-
Pàgina:Contes Extranys (1908).djvu/119
Aquesta pàgina ha estat revisada.
