peró no li respongué ni una paraula.
Llavors esdevingué que'l poeta, ab tot y que vivia molt lluny de allí, no solament havia sentit parlar d'Ernest, sino que també havia meditat molt sovint sobre'l seu caracter, y arrivá a desitjar vivament fer la coneixensa d'aquell home, la infosa saviesa del qual anava estretament agermanada ab la noble simplicitat de sa vida. Així, doncs, un matí d'estiu prengué'l tren y a primeres hores de la vesprada baixá del vagó a poca distancia de la residencia d'Ernest. El gran hotel, antigament palau del senyor Munt d'Or, se trovava proxim al seu camí; mes el poeta, ab el seu sac de viatge a la má, demaná pel domicili d'Ernest y decidí demanarli hospitalitat.
En arrivant prop de la porta, hi trobá el vell, sostenint en ses mans un volum que a estones llegia y a estones tancava ab un dit entre'ls fulls pera contemplar extaticament la Gran Cara de Pedra.
Pàgina:Contes Extranys (1908).djvu/133
Aquesta pàgina ha estat revisada.
