ens ho havem arreglat per ferla tant bufona.
La mare mentres escoltava, pensava tota somrienta, quina'n fora si unes fades, o millor encare, uns angels baixessin del paradís y joguessin invisibles ab els seus propris fillets y els ajudessin a fer l'estatua de neu donantli la figura d'un celestial infant. Violeta y Peony no s'adonarien de llurs inmortals companyons y solament veurien que l'estatua anava fentse més bella a mida que hi trevallaven y pensarien que ells tots sols l'haurien feta.
— Els meus nens, més que cap altre, mereixen tenir aquests companys de joc, se deia la mare en els seus dintres; y se posà a somriure ab el seu orgull maternal.
L'idea mentrestant anava creixent en sa imaginació; y de temps en temps donava una ullada finestra enllà y li semblava ovirar com entre somnis les cabelleres d'or dels infants del Paradís voleiant entre'ls caparrons bellugadiços dels seus dos nins.
Pàgina:Contes Extranys (1908).djvu/22
Aquesta pàgina ha estat revisada.
