mitj d'aquestes flors, jo no conec gaire cosa més que llurs colors y llurs perfums. Així os agrairia que no fessiu cas d'aquestes tontes invencions sobre ma suposada ciencia y que no tinguessiu de mi altra idea que la que resulti de tot lo que veieu ab els vostres propris ulls.
— Tinc de creure tot lo que he vist ab els meus ulls? respongué el jove, fent alusió a les escenes que havia presenciades. No, senyora, es massa poc lo que'm demaneu; més aviat perdoneume de no creure sino lo que sortirá de vostres llavis.
Induptablement Beatriu havia comprés, car una sobtada rojor pujá a ses galtes; peró a la fi esguardá fit a fit y contestá ab una sobirana altivesa:
— Sí; jo us ho mano, senyor. Oblideu tot lo que haveu pogut veure. Tot alló que us sembla cert pot no esser més que una mentida; mes les paraules de Beatriu Rappaccini son l'expressió d'un cor
