sense transició en els llavis de Beatriu a les més puerils preguntes. De temps en temps Giovanni s'extranyava de veures caminant, costat per costat, ab aquesta bella criatura, a la qual sa imaginació, en els accessos d'un infondat esglai, havia pogut atribuir tant terribles facultats. Estava tot sorprés de conversar ab ella com un germá ab sa germana, y de trovarla tant sencilla y candorosa; peró aquestes reflexions no duraven sino un instant, y l'efecte que li produia el caracter de Beatriu era massa real pera que no's familiarisés ab ella desde la primera entrevista.
Tot conversant, havien traversat el jardí en tota sa amplada y fet molts toms per ses avingudes sinuoses, fins que arribaren a la font en runes, prop de la qual resplandia l'admirable planta que l'ombrejava ab son brancatge de porpra. Un perfum especial s'exalava del arbrissó, perfum que a Giovanni li semblá igual al que exalaven els llavis de la donzella, ab tot y que
