aquestes paraules que l'havien glaçat d'espant ab llur violencia.
— Sí? criatura empestada, repetí Giovanni impetuosament; vetaquí lo que has fet. Tu m'has marcit, tu m'has infiltrat en les venes el verí ab el qual t'has nodrit, pera fer de mí un esser tant horrible com tu, monstruosa criatura. Doncs bé; si per sort ei nostre halé es tant mortal pera nosaltres com ho es pera'ls altres, unim els nostres llavis en una besada suprema y morim així.
— Qué'm passa? mormorá Beatriu defallida. Verge santa, tingueu pietat del meu pobre cor trocejat!
— Tu reses! exclamá Giovanni en tò de menyspreu; no sabs que l'oració que surt de tos llavis es enmetzinada y que corromp la puresa del aire?... Peró, sí, resem; anem a l'iglesia a mullarnos els dits en la pica d'aigua beneita, y els que vinguin darrera de nosaltres cauran com ferits del llamp. Fem senyals de creu en l'aire y escamparem la mort ab aquest símbol sagrat.
