Beatriu; es la ciencia fatal del meu pare que ha fet tot aixó. Mes no creguis que hagi estat jo, Giovanni. Mon unie desitj ha estat de estimarte, restar algun moment aprop teu, y aprés deixarte allunyar, no guardant en mí més que'l recort de ta inoblidable aparició. Car. si mon cos, Giovanni meu, se nodreix de verí, mon anima en cambi es d'essencia divina y l'amor es son únic aliment. Es el meu pare qui ens ha reunit sense saberho en els llaços d'aquesta terrible simpatia. Sí, rebutjam del teu costat, trepitjam... matam... Qué es la mort al costat de ton menyspreu? Mes no'm creguis culpable, car ni per una felicitat eterna voldria haver fet lo que tu'm retreus.
En tota aquesta estona la colera del estudiant, desfogantse en paraules, s'era dissipada. No li restava més que la sensació de pregon dolor, peró no sense un deix de tendresa, pensant en les fatals relacions que existien entre Beatriu y ell.
