Allí estaven tots dos, joves, bells, aimantse ab profond amor, isolats, peró ab una solitut encisadora, separats del mon exterior per unes mates florides. Podien viurer així si ho haguessin volgut, essent tot un mon l'un per l'altre, lluny de les baixeses y de les ignominies d'aquesta vida, que ells tanta recança tenien en deixar. Allí, allí mateix existia, sense que ho sospitessin, un paradís d'eterna felicitat.
Peró Giovanni no'n sabia res.
— Cara Beatriu, digué acostantse a la donzella que s'estremí al seu contacte; Beatriu, aimada meva: la nostra situació no es desesperada. Aquí't porto un preciós antidot, que un savi metge m'ha assegurat esser d'una eficacia gaire bé miraculosa. Aquest líquid está compost d'ingredients oposats a les terribles substancies que'l teu pare ha infiltrat en tes venes ab sa ciencia malhaurada. Es una destilació d'herbes alpines. Beguemho tots dos si tu vols, y purifiquem el nostre cos del verí que'ls penetra.
