— Donam, donam, desseguida! cridá Beatriu, extenent la má pera pendre el frasquet que ell se treia de la bossa. Vull beure... Peró tu, espera l'efecte d'aquest licor pera seguir el meu exemple.
Y se portá l'ampolleta als llavis. A l'hora en l'ombrívol portal de la casa aparegué la pálida cara de Rappaccini que's dirigia lentament vers els dos aimants.
Tot contemplant la encisadora parella, son visatge impassible s'esclarí d'un somrís de triomf, somrís de l'artista que acaba de posar la darrera pinzellada en sa obra-en-cap y recula algunes passes pera millor contemplar el seu conjunt. S'aturá... el seu cos, que semblava corvat pels anys, se redressá... extengué les mans damunt d'ells, aixecant els ulls al cel, com si implorés les seves benediccions. Mes aquelles mans eren les mateixes que'ls havien infiltrat les metzines! Giovanni sentí correr una esgarrifança per tot el seu cos, Beatriu s'extremi tota y se portá la
