Pàgina:Coriolà (1918).djvu/20

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


SICÍNIUS

   Quan fórem elegits tribuns del poble...

BRUTUS

   No vàreu reparar-li els ulls, i els llavis...?

SICÍNIUS

   No més vaig adonar-me de ses burles.

BRUTUS

   Irritat, fins als déus faria cara.

SICÍNIUS

   I es mofaria de la pobre lluna.

BRUTUS

    Les guerres d'avui dia el consumeixen;
 s'ha fet massa orgullós de son coratge.

SICÍNIUS

    Son natural, afalagat per l'èxit,
 menysprea fins a l'ombra que a mig dia
 fa i trepitja ell mateix. Em meravella,
 per ço, que sa insolència s'ajupís
 a lluitar sots les ordes de Comínius.

BRUTUS

    La fama, que és el somni de ses ànsies,
 i que prou l'ha agraciat, de cap manera
 pot collir-la millor i amb ell lligar-la,
 que no essent el primer, sinó el de sota;
 car si arriba un fracàs tothom la culpa
 la darà al general, per més que s'hagi
 portat com tot un home, i la censura