Aquesta pàgina ha estat revisada.
SICÍNIUS
Quan fórem elegits tribuns del poble...
BRUTUS
No vàreu reparar-li els ulls, i els llavis...?
SICÍNIUS
No més vaig adonar-me de ses burles.
BRUTUS
Irritat, fins als déus faria cara.
SICÍNIUS
I es mofaria de la pobre lluna.
BRUTUS
Les guerres d'avui dia el consumeixen;
s'ha fet massa orgullós de son coratge.
SICÍNIUS
Son natural, afalagat per l'èxit,
menysprea fins a l'ombra que a mig dia
fa i trepitja ell mateix. Em meravella,
per ço, que sa insolència s'ajupís
a lluitar sots les ordes de Comínius.
BRUTUS
La fama, que és el somni de ses ànsies,
i que prou l'ha agraciat, de cap manera
pot collir-la millor i amb ell lligar-la,
que no essent el primer, sinó el de sota;
car si arriba un fracàs tothom la culpa
la darà al general, per més que s'hagi
portat com tot un home, i la censura
