Pàgina:Crónica del Rey en Pere e dels seus antecessors passats (1885).djvu/10

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


tal lentitut, que encara, per espay de sigles, la faula y'l fet histórich apareixen units fins al punt de ser prou dificultós al cap de moltíssims anys distingir la una del altre, y aixó no sols per la credulitat dels qui llegeixen, sinó també per l'orgull nacional dels qui escrihuen.
 A una generació erudita y pensadora com la nostra li sembla impossible que'ls savis hajan trigat tants sigles á ferse cárrech de que la historia devia ser, no una desgabellada munió de contallas, sinó la metódica y judiciosa exposició dels fets passats pera ensenyansa del present y previsió del pervindre. Mes cal tenir en compte que las evolucions del progrés humá'ns semblan massa lentas, perque la vida del individuo es massa curta pera veure la de las societats. En aquesta'ls sigles comptan per instants y las generacions hi passan com nuvols que empeytats pel vent s'esfuman y desvaneixen...
 Aixó'ns explica cóm ha pogut ser que tants y tan admirables historiadors de las cultíssimas societats grega y romana hajan escrit ab incomparable elegancia, sens sospitar sisquera lo trascendental del trevall que emprenian.
 Ells no hi veyan un tema d'estudi pel filosop, sinó tant sols un motiu de lluhiment pel retórich; no un aplech de datos pera la ciencia, sinó un bonich conjunt d'elements pera l'artista.
 No indagavan las rahons dels fets, no cercavan l'enllás que'ls unia, no procuravan endevinar las conseqüencias que podian resultarne.
 Veyan un quadro y'l pintavan.
 Y encara ¡qué n'hi trovem á faltar de cosas en aquells quadros tant magistralment dibuixats! De prompte y molt sovint, lo carácter en las figuras; lo color boy sempre.
 Y es que gayre be tots pateixen del mateix mal. Son delicadament artistas en lo maneig del estil: saben ser