Pàgina:Crónica del Rey en Pere e dels seus antecessors passats (1885).djvu/11

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


graves, solemnes, atildats, eloqüents; mes lo lector profá, incapás d'apreciar aquestas qualitats, sol quedar fret y ab aquella impressió que'l vulgo expressa ab una frase gráfica: Sab massa.
 Es dir: sab tant que'l cervell li ofega'l cor. No s'entussiasma per lo gran, no s'indigna per lo pecaminós, no plora l'infortuni inmerescut, no anatematisa á la perversitat victoriosa. Y després, sab tant, que sempre parla ell y may deixa enrahonar als personatges que posa en escena, y ab tot son saber no veu sinó las cosas que te á la vora, perque son orgull no li deixa compendrer la importancia de las institucions y las costums dels altres pobles.
 Aquestos son, en realitat, los defectes capitals de la historia clássica, tant admirable per tot lo que fa relació ab l'artifici de la forma. Es una maravella de plástica com las estátuas d'aquells sigles: en l'exterior una assombrosa elegancia; per dintre, la incurable fredor del marbre.

¿Qué hi fa que cubreixi de llorers la tomba del colós que no conegué ni respectá sinó'l dret de la forsa, aquell que no respecta la forsa del dret defensant la causa del oprimit y plorant las víctimas de la iniquitat?
 Quan lo fatalisme perverteix lo sentit moral, la causa dels prepotents es la causa dels deus y l'éxit la suprema rahó de totas las infamias.
 Es molt lógich y molt natural que un semblant convencionalisme no done cap importancia á la vida de las multituts, á las tradicions, costums y desitjos dels pobles, á las lluytas y als sufriments d'aquell gran anónim que tot ho fa y de qui ningú's recorda, d'aquell resignat y humil tothom á qui te per soberá absolut —en teoría— la societat moderna.
 Y no's crega que acabá del tot ab la civilisació pagana