Pàgina:Crónica del rey d'Arago en Pere IV (1885).djvu/179

vench a Nos mossenyes Luys, princep de la Fortuna, lo qual era net de don Joan de La Cerda, lo qual fo deseretat del regne de Castella, e lo qual axi per Nos, com per los nostres curials e altres qui ab Nos eren, fo reebut molt honradament. E mentres estech aqui menja ab Nos e offerim convinent ajuda per lo passatge entenia a fer en les ylles perdudes. Apres passam per Leyda, hon estiguem la major partida del ivern; venguemnosen a Valencia e aximateix apres pochs dies la reyna nostra muller, qui era romasa prenys a Lleyda. Estants en Valencia, pensam e albiram, qui, per la voluntat de Deu, no engendravem sino filles, anans lo cor, sis poguera fer de dret que nostra filla Constança primogenita, encara que morissem sens infants mascles, succehis apres Nos en los regnes e terres nostres. E trobam per dits de mestres en sacra theologia e per doctors e savis e grans clergues experts, axi en dret canonich com en civil, que, segons dret divinal e humanal, encara que, segons que dit es, morissen sens infants mascles, la dita nostra filla podia romanir heretera universal. Sobre aquesta questio se faeren moltes e diverses al•legacions per par de la nostra filla: es ver empero que alguns savis tengueren lo contrari.
 Lo avistament dels savis foren en nombre vint y dos, qui foren de la ciutat de Barcelona y de las ciutats de Çaragoça, de Leyda y de Valencia, y de Perpinya y de Manresa; dels quals, los denou tengueren e mantengueren, que en lo cas damunt dit, nostra filla devia succehir, e los tres tengueren lo contrari. Empero hu del tres dix: que Nos podiem heretar quins voliem, o frare o filla. E jatsia aço que per la determinacio damunt dita haguessem feta fer secretament, empero lo dit infant En Jaume, qui en Valencia era vengut, ho entressenti, e a un depart en la cambra hon Nos dormiem, ell nos dix: — Senyor, yo son cert que vos fets disputar açi, que en cas, ço que Deu no vulla, vos ne morirets sens infants mascles, que vostra filla fos heretera. E sobre aquest fet, senyor, nous cal fer disputar, primerament, per ço com erem jove e la reyna aximateix; apres, quels testaments dels senyors reys predecessors nostres vinclaven los regnes e comtats nostres als homens e no a les fembres: e lo primer fo lo rey En Jaume nostre tresavi, e apres fo lo rey En Jaume nostre avi, e apres fo lo