Pàgina:Crónica del rey d'Arago en Pere IV (1885).djvu/180

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


rey Nanfos nostre pare. — E Nos responguem, que ja fos o no fos necessari de declarar lo dret de la successio dels regnes e terres, que entretant, com la vida del home no es certa, voliem saber la nostra senyoria quis pertanyia, per ço que sens carrech de la nostra anima poguessem passar de aquesta vida, com a Deu plagues. Per la cual raho, lo dit infant agreviat partis de Nos e anassen a la posada; e puix parla e tracta secretament ab algunes persones de la ciutat de Valencia, induhintles singularment, e puix aquelles singulars tot lo poble a indignacio contra Nos, E apres aço Nos sentint les inductions moltes quel dit infant fahia fer, faemlo venir davant Nos, e diguemli, perque faea tals coses, car ço que Nos fahiem en disputar lo dret de la primogenitura de nostra filla, enteniem a fer justament, y que axi ho trobavem clarament de dret; e diguemli lo nombre de savis que teniem per part de la dita infanta, e lo dret que fahia per ella, y encara tot lo fet largament. Pero com ell entenes a mostrar de son dret, y que a Nos plaea, sobre aço ell nos supplica que li assignassem dia e loch hon ell pogues haver sos savis e posar ses rahons, la qual cosa Nos li atorgam. E apres, ell per aço no stech de continuar en les dites males inductions, perque, Nos volent aço esquivar, y veents que si ell romania procurador nostre general poria a Nos esser perillos per lo mal enteniment que ell havia concebut e mostrava contra Nos, faemlons venir, e diguemli: que no voliem que usas de la procuracio, ans voliem quens partis de Valencia; e assignamli lo dia de sanct Joan de juny ladonchs primer vinent e loch en la vila de Montblanch; y pregamlo que en cas quel dret faes per nostra filla, que ell, axi com aquell que era principal e pus notable apres Nos en lo regne, volgues jurar e consentir en ella primogenitura; y ell ho accepta. E apres ell, per aço no estech de continuar en les dites males inductions; perque Nos, volent aço esquivar y veents que si ell romania procurador nostre general poria a Nos esser perillos per lo mal enteniment que ell havia concebut e mostrava contra Nos, faemlons venir e diguemli: que no voliem que usas de la procuracio, ans voliem quens partis de Valencia, ne entras en algun loch nostre notable, axi com Barcelona, Leyda, Valencia, Çaragoça, per ço que semblants coses no pogues continuar; y ell lavors pres comiat de Nos, e