Pàgina:Crónica del rey d'Arago en Pere IV (1885).djvu/191

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


com per parlar ab Nos, segons que es acostumat e fer se devia los de la Unio prengueren sospita que si axi venien a Nos singularment, quels induissem a nostre voler els divisissem els tolguesesem de la dita Unio; e tantost faeren ordinacio entrels que nengu no gosas parlar ab Nos, sino tots ensemps; e axi ho servaren En apres Nos los assignam lo dilluns seguent a començar les corts en lo monastir dels Preycadors, al qual dia tots los de la Unio vengueren guarnits; e Nos sabent aço, trametem a misser Rodrigo Diez vicicanceller nostre a les corts, per prorogar aquelles tro en lendema; e tothom tornassen a llurs posades, e encontinent faemnos venir lo Justicia de Arago, al qual diguem: ¿que entenien a fer los de la Unio que axi anaven guarnits a les corts? y que si axi hi entenien anar, Nos per cert no yriem. E lo dit Justicia respos: — Senyor, yon he parlat als infants, reptantlos daço mateix, e hanme respost, que acostumada cosa es de venir guarnits secretament a les corts, no per mal que entenguen a fer, mas per partir baralles e contrasts que entre les companyies de cascun a vegades sesdevenen. — E llavors la ciutat feu fer crida que null hom de cavall ne de peu daqui avant no gosas venir a les corts, ab grans penes. E ordenaren, no res menys, que tota vegada que tenguessen les corts, certs homens a cavall e a peu de la ciutat, guarnits, estiguessen en les corts, e anassen per la ciutat, per tal que baralla no si pogues moure.
 E lendema Nos som en les corts encontinent a donar a entendre que volenterosos erem de servar tots los furs e libertats sino que nons en requeseren, los lurs juram. En apres ells nos tengueren per contents daço, ans nos demanaren superfluosament quels confermassem, e fer aprovar de nou la Unio, e encara, que ells metessen de casa los que ells volguessen o volriem, e quens gitasem los qui no volien jurar la Unio. E axiu haguem a fer: e foren los qui seguexen, per tal com eren de nostra casa, mossenyer Miquel Perez Çabata senyor de Quadret, mossen Garcia de Loriç senyor de Torrelles, mossenyer Pere Roiz de Sagra senyor de Vilafelig, mossen Lop de Gurrea senyor de Albero Camerlenchs nostres, e mossen Ferrer de Canet, mossenyer Galceran de Bellpuig majordomens nostres e altres cavallers nostres; per tal que no poguessem haver consell dells en nostres affers. E ordenarennos per consellers,