mens generosos. La iii, que aximateix no si comprenguessen homens de casa nostra. La iiii, certes persones nomenades, de les quals ne haguem alguns, de qui faem justicia corporal. La v, que tots quants privilegis la ciutat havia, venguessen a nostra ma, y quels lexasem aquells que a Nos plauria, axi com de fet se feu, que alguns los entolguem del tot e altres ne corregim, e altres Nos en lexam.
Finats los dits affers Nos entram en la ciutat poderosament ab la gent que encara teniem a sou. E som en la Seu faent reverencia a nostre senyor Deu e gracies, com haviem per justicia la dita ciutat cobrada. E preycam al poble, dientlos moltes coses sobrel fet del crim que comes havien contra Nos. E Nos axi com a rey misericordios, seguint les carreres de nostres predecessors, los haviem perdonat; y ells ab gran humiltat aceptaren de Nos la gracia quels haviem feta. Y daquell dia avant romas la ciutat en amor y en gracia nostra.
Cap. 9 Segons que dessus es expressat, Nos exceptam de la dita remissio certes persones nomenades, de les quals teniem preses xx. E ans de la festa de Nadal v dies, donamlos sentencia en lo nostre real en la casa baixa pres lo portal major e donam la sentencia en aytal manera, que quatre de aquells qui eren generosos foren escapsats, ço es, En Joan Royz de Corella y En Ponç de Soler y En Ramon Estorna y En Jaume de Romani e lo adalill que fo pres en la torra de Puçol. Dels altres hi havia tres juristes, e tots los altres eren gent de poble, mercaders y menestrals, entre los quals hi hac un barber qui havia nom Gonçalbo, lo qual, segons que damunt havem recitat, lo jorn ques mogue lo avalot en la dita ciutat, aquell vespre, lo dit Gonçalbo, ab cccc homens de sos secaces, vench ballar ab trompes e ab taballs al nostre real; e volguessem o no, haguem a ballar ab ells Nos e la reyna. E lo dit Gonçalvo messe en mig de Nos y de la reyna e dix aquesta canço;
encara ni encara...
E Nos diguemli, com haguem donada la sentencia: — Vos
