manam En Ramon de Vilanova que ell diligentment lo cercas. Y feuho; e trobal; y menalnos. E com fon acabada llur enquesta, donam a tots sentencies de mort. E foren rocegats y penjats en la dita ciutat, salvant lo dit En Bernat Redo, quins supplica de dues coses, apres que la dita sentencia fo per Nos donada, ço es, que li perdonassem lo mal que fet nos havia, e laltre que fos escapsat e no penjat. E axi li fo per Nos atorgat, e axis feu.
Fetes les dites justicies, alguns de nostre consell nos supplicaren que pus de tantes persones haviem fet justicia corporal, que dalli avant nons curassem de dar mort a algu per lo dit fet, car per via de remisio podiem punirlos altres qui eren culpables. E axi ho faem, exceptat que a alguns absents donam sentencia en llur absencia, confiscant a Nos los bens de aquells.
Y per la dita forma fon finida e condemnada la dita Unio, axi com aquella que fo injusta e reprovada, y per obra de nostre senyor Deu, que no consent quels mals passen sens punicio, per aquella authoritat dient, nullum malum impunitum, nullumque bonum irremuneratum; y per tal com Nos haviem hauda e havem esperança en Deu qui ha retut guardo a aquells segons lurs merits, e segons la paraula del psalmista, dient: Mihi vindictam, et ego retribuam illis in tempore ut labatur per eorum, etc.
Siguent lo temps en aquest any, lo concorrent del qual fo mil trescents quaranta nou, per tal com erem sens muller tremetem nostres missatgers a la ylla de Sicilia per fer matrimoni ab la filla del rey En Pere de Sicilia. Los quals missatgers foren mossen Lop de Guerrea cambrer nostre e mossenyer Matheu Mercer. E com hagueren acabat lo tractament del dit matrimoni vengueren a Nos qui erem en Valencia, e menarennos la filla del rey En Pere, qui ja era difunt, e havia nom Elionor. La qual prenguem per muller en la dita ciutat solemnement, e axi com se convenia a nostra dignitat real.
Y en aquest any mateix trametem per missatger mossenyer Bernat de Cabrera al rey de Castella, appellat Alfonso, per ço com estavem ab alguna suspita dell, per raho de la reyna dona Elionor madastre nostra els infants don Ferrando e don Joan frares nostres, qui tots eren en Castella e no eren clars ab Nos
Pàgina:Crónica del rey d'Arago en Pere IV (1885).djvu/212
Aquesta pàgina ha estat revisada.
