lo dit setge gins y artilleries y altres apparells que havia fets per combatre.
Apres pochs dies, axi com erem apparellats de partir ab lo dit nostre hostol, haguem cert ardit quel dit rey de Castella sen era anat y havia desemparada la dita illa de Eviça per dubte de la nostra venguda, car ell, per dubte de la guerra injusta quens fehia, nos gosava aventurar de entrar en batalla ab Nos, dubtant de la punicio de Deu qui es jutge y senyor de les batalles. Perque, de continent ab los nobles y altres de nostre consell, acordam quel dit noble mossen Bernat de Cabrera, qui, axi com a capita nostre, anas contra lo hostol del dit rey de Castella qui fugia, y perseguis aquell, Y lo dit mossen Bernat parti de Nos ab xv galeres y persegui lo dit hostol del dit rey de Castella fins a les mars de Almeria, y sens que aire no sen feu, tornassen a Nos a Barcelona.
E Nos partim de la ciutat de Mallorques a xxvi dia de agost apres seguent y prenguem terra en Barcelona lo xxix dia del dit mes de agost de aquell mateix any. Estants Nos en la ciutat de Barcelona, veents les grans messions que shavien a fer per los affers de la dita guerra, la qual era revenguda y tornada per culpa del dit rey de Castella, acordam de tenir corts als catalans en la vila de Cervera Durgell. E per ço partim de Barcelona lo viu dia del mes de octubre apres seguent e anam a la dita vila de Cervera hon tinguem les dites corts les quals foren acabades y licenciades en lo xx dia del mes de deembre apres seguent. En les quals corts nos fon feta gran proferta per tots los braços de les corts per manera de fogatge.
E celebrades les dites corts partim de la dita vila de Cervera y anam a Leyda hon tinguem festes de Nadal en que comença lany m.ccc.lx. Y en lo xxviii dia del dit mes de deembre, per tal com los affers de la dita guerra eren a nosaltres cuytats y perillosos, partim de Leyda y tinguem nostre cami vers la ciutat de Çaragoça, hon forn lo tercer dia de janer del any m.ccc.lx.
Estants Nos en la dita ciutat, per via de tractament, cobram la ciutat de Tirasona, car Gonçalvo Gonçalves de Lucio cavaller natural de Castella, al qual lo rey de Castella havia comanada la dita ciutat, liura a Nos aquella desembargada y sens tot contrast. E posat en estament lo dit tractament, par-
Pàgina:Crónica del rey d'Arago en Pere IV (1885).djvu/258
Aparença
Aquesta pàgina ha estat revisada.