Pàgina:Crónica del rey d'Arago en Pere IV (1885).djvu/271

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


 Y estants aqui per espay de dues hores esperants si los altres se volien combatre, veent que ells no daven loch a la batalla, acordam que faessem nostre cami vers Valencia, y per ço com ha passar un pont estret, los comptes de Trastamena y de Denia, qui anaven en la devantera, tremeterennosho a dir, que una vegada passasem lo pont y ells romandrien derrers. E Nos tremetemlos a dir que nou fariem, que passassen ells primers. Y altra vegada tremeteronnos a dir, que una vegada passassem y que ells romandrien detras, axi com estava en raho. Nos diguemlos la darrera vegada, que de punt de honor tant ne sabiem com ells; perque, Nos prometiem a Deu que mentre cent de nostres companyies fossen per passar lo dit pont, james no passariem Nos. Y en aquesta manera anam tots vers la ciutat de Valencia. Y mossen Elfo de Proxida ab les galeres nostres estava en la marina, pres terra, faent lo cami que Nos fahiem per tal que haguessem en ajuda les dites galeres.
 Y lo dit rey de Castella levas del dit grau de Valencia y muntassen vers lo cami general que va de Murvedre a Valencia, y anassen tot dret al castell de Murvedre. Axi que, Nos ab la benedictio de Deu y de la verge madona sancta Maria y del benavyrat sanct Jordi entram en la ciutat de Valencia, y tots aquells qui eren en la dita ciutat reberennos ab gran alegria y gran goig, de la misericordia que Deu nos havia feta a Nos y a ells; y mostravennos dels pans del arroços, y dels altres mestalls de que vivien, car non havien de forment. Y ab aquesta honor, goig y alegria, passant per la dita ciutat, totes les gents, de goig plorosos, de goig que havien, corriennos besar les mans, els peus, hoc les faldes de les armadures de nostra persona y de nostre cavall. Y aturam alli fins al terç dia del mes de maig apres seguent.

 Cap. 7 Apres tres dias que som entrats dintre la dita ciutat de Valencia, per ço com per alguns qui eren estats presos en poder del rey de Castella haviem entes quel dit rey de Castella havia dit, que sino que Nos erem venguts axi com almugaver, ell se fora combatut ab Nos, Nos tremetem a dir al dit rey per un escuder qui tenia Corbera, lo qual havia mester guiatge nostre, lo qual guiatge li atorgam, ab condicio que di-