Pàgina:Crónica del rey d'Arago en Pere IV (1885).djvu/277

hauchs ques metien per les gents y per la execucio ques feya personalment per la gran gent de la nostra host. Axi que, segons per alguns era arbitrat, mes de x mil perdius y sinch centes carregas de conills y lebres foren preses per les gents de la dita host nostra, de que haguerem gran refrescament. E apres aquells dits comptes foren estats a Nos, sopam y metemnos en nostre lit per reposar, y començam a dormir. Y estants axi, vengueren a Nos En Miro y altres bons homens de la vila de Oriola, per fernos reverencia per part de la dita vila, faent gracia a Deu quins havia endreçat de venir en aquelles partides, supplicantnos que fos de nostra merce, quels delliurassem del dit rey de Castella, qui ab gran gent se era mes en la vila de Lix per assetiar Oriola. E Nos sentint los rahonaments dels dits homens que eren venguts a Nos ab gran perill de llurs persones, y Nos haguem gran pler y gran alegria; y de continent faem entrar lo dit En Miro si altre devant Nos; y aqui haguem ab ells rahonament, quins plach ens alegra molt, car donarennos a sentir quel dit rey de Castella nos prepararia batalla en lo camp de la Matança hon haviem a passar, davant Oriola.
 Y estants axi vengueren a Nos los dits comptes de Trastamena y de Denia, y parlaren ab Nos de la jornada que lendema deviem fer per delliurar la dita vila Doriola del perill en que estava y de combatrens ab lo dit rey de Castella, si ardiment hagues de eixirnos a la batalla, car, segons los certs ardits quen haviem, ell era en lo dit lloch de Lix, tro ab vii. m. homens de cavall y ab mes de xi.m. de peu, crexentse tots dies de companyie, car de tot lo regne de Múrcia y daltres parts prohismes de son regne hi havia continuament venguda y venia gran gen. E lacort que Nos haguem ab los dits comptes y alguns altres de nostre consell que sobrevengueren fo aytal que, ab la gracia de nostre senyor Deu, en hora de alba, al primer toch de la nostra trompeta, tothom se curas de regonexer totes les besties, de referrar y donar civada. E a la segona trompeta tothom regonegues y preses ses armes. E al quart toch de la dita trompeta tothom fos sobrels cavalls y seguis nostra bandera. E aço fo en hora de tercia, y, segons que fon acordat, se feu de fet, e ab gracia de Deu Nos començam de caminar. Y en la devantera nostra foren los dits comptes