Pàgina:Crónica del rey d'Arago en Pere IV (1885).djvu/289

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

vallers, axi com de nostra dignitat real se pertanyia, mas per ordinacio de Deu noy visque molt e mori lexant dos fills, dels quals lo primogenit es jurat primogenit de Castella y es net nostre. E ab aço hac fi e determinacio lo dit sisen libre, lo qual es del fet de la dita guerra.
 Aci feneixen tots los fets del dit sisen libre dins lo qual son scrits tots los affers de la guerra que haguem ab lo rey de Caslella, (la qual dura ix anys e mig) en que son declarats tots los fets qui sentrevengueren entre Nos e nostres vassalls e gents de la una part e al rey de Castella e sos vassalls de la altra. E jatsia que diversos fets darmese morts de persones e ocupacions de locbs hi fossen entrevenguts, empero en la fi de la dita guerra, lo dit rey En Pere de Castella, per juhi de Deu, qui baixa orgull y exelça humiliat, condemna lo dit rey de Castella dues vegades en perdicio de sos regnes. E la derrera vegada que perde sos regnes, perde la persona e fon scapsat per ma de son enemich, ço es, lo rey Henrich frare seu, axi com aquell quiu merexia, per ço com tota la sua guerra fon injusta e maliciosa del primer dia que la comença tro a la fi, car tantes e tant diverses foren les sues crueltats e morts que donava e desmembraments que feya a les gents nostres, com nos volien tantost retre a la sua senyoria, occient e matantlos, car nois perdonava œvi sexmí vel etati.
 Acabats per gracie de Deu tots los dits sis libres segueixense les coses subseguides axi del començament de dit rey en Pere ab dona Sibilia de Forcia e de la coronacio de aquella e dels casaments de fills filla e neta de dit rey en Pere e de la mort de la reyna Constança muller del rey Federich de Sicilia e del infant de Mallorques e de la successio del regne de Sicilia pertanyent a la casa de Arago.

 E apres que som exits dels affers de les guerres trobantsnos en pau, fem mullerar nostre primogenit lo duch Joan de Gerona ab la filla del rey de França, la qual sobiranament era dotada de bellesa, e la qual com fos amenada per complir lo matrimoni, en lo cami li vench malaltia, ço es, en la vila de Beses; e lo dit duc espos seu havent desig de veurela per raho de la dita sua bellesa, desfressat, ab si terç de cavall, ana a Ba-