Pàgina:Crónica del rey d'Arago en Pere IV (1885).djvu/290

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


ses, e alli entrant molt secretament, se veeren; e les vistes fetes, lo dit duch molt despagat, tornantsen, no pogue esser en Narbona que ella hague retuda la sua anima a Deu.
 En aquest temps mateix donam nostra filla segona que haguem de la primera muller, appellada Joana, al compte de Ampuries, com li fos morta la muller infanta de Sicilia appellada Blancha qui jau a les Menoretes de Barcelona. Item en lo temps mateix mori nostra filla la reina Constança muller del dit rey Federich de Sicilia, romanetne una filla appellada Maria, la qual crexent, los barons del regne de Sicilia se levaren y exhortaren lo dit rey lur, dientli: ¿en qual manera la casa de Arago havia presa la senyoria del dit regne de Sicilia sens voluntat e consentiment del Papa per quis tenia, per que los reys predecessors seus noi havien possehitab lo titol quel devien possehir; e axi li consellaven que el los faltas confermar per lo Papa. E aquest fo un present. Laltre present era de quel assalantaren, que com lo rey Frederich son avi hagues ordenat en son testament que en lo regne de Sicilia no pogues heretar sino mascle, e que per defalliment de mascle tornas a la casa de Arago y ell no hagues progenia masculina, mas feminina, li daven de consell, que mes valia que la sua filla, qui era la sua carn, hi heretas, que no mascle lunyada, al qual consell lo dit rey de Sicilia dona horella, per la qual raho trames en Roma, e ab gran suma de moneda quen dona lo dit rey, obtengue la confirmacio e concessio del papa, que era apellat Gregori, e per ço fonch imposat nom a la dita concessio, Gregoriana; axi que, lavors lo vincle de la casa de Arago, segons opinio de alguns fo extinct.
 Apres mori lo dit Federich rey de Sicilia lany de la carestia que hom comtava mccclxxiiii, lexant la dita filla Maria, de la qual quatre barons de aquell regne, principalment davant los altres, se faeren vicaris per quatre parts del regne, ques partiren, ço es, Artal de Alago mestre justicer, de la vall de Not, de on Barthomeu de Arago de la vall de Mona, e mestre de Cheramunt de la major partida de la vall de Matzara, e lo comte Guillem de Paralta de la menor part de la prop dita vall, se empararen.
  En aquest any lo infant de Mallorques qui era fugit en França entra en Catalunya enemigament ab dos milia homens