gran humilitat, quens plagues que anassem a Barcelona, e quels confirmassem llurs usatges e constitucions e que ells faesen a Nos ço que deguessen. E aquella supplicacio o requesta nos faeren ab charta publica, e excusacio dells e de llurs privilegis. E Nosvolguem haver sobre aço nostre acort; e haut aquell, los diguem quels respondriem breument. Sobre aquets dos acorts de anar a Valencia o a Barcelona estiguem per alguns dies; e finalment fons axi aconsellat, que provehissem a tot en guisa que caseu ne fos pagat e que partissen alegres e pagats davant Nos: esa saber, quels atorgassem que Nos yriem, partent de Çaragoça, primerament a Leyda, e aqui hagues procuradors e sindics bastants de les dites ciutats e viles de Catalunya, e quey fossen prelats e richs homens e cavallers, e Nos aqui ferlos hiem ço que deguessem e ells axi mateix a Nos. E puix partent de Leyda que anassem a Valencia e que regoneguessem nostre regne en quin stament era, per tal com hi haviem molt a fer. E axi Nos tenguemnos per ben aconsellats e publicam nostra resposta a aquells de Catalunya e de Valencia.
Cap. 14 La qual resposta feta e publicada per Nos a aquells de Catalunya e del regne de Valencia, plach molt a cascuns, salvant als prohomens de Barcelona, quis digueren tantost que Barcelona era cap de Catalunya e que aqui eren tostemps acostumat de jurar e de confermar los dits usatges e constitucions, e que si altre cas ho fahiem que la dita ciutat de Barcelona ne seria fort injuriada e privada de son privilegi; e que fos nostra merce que en tot cas deguessem anar a Barcelona. E daço protestaren los dits prohomens de Barcelona, e ferenne fer chartes publiques. En aço van respondre prohomens de Leyda e van dir que Nos podiem jurar e confermar en qual loch de Catalunya a Nos fos mils vist, los dits usatges, e que non fariem nengu prejudici a la dita ciutat de Barcelona; e que Leyda era en loch cominal al cami que Nos teniem de fer de aqui partent. E per la raho damunt dita e daltres volguem que axis faes, e donam, e assignam loch a aquells de Catalunya, ço es, a saber, a Leyda, e a aquells del regne de Valencia, a Valencia. E axi fo determinat nostre acort. Empero ans que partissem de Çaragoça, tinguem corts als Aragonesos, en
Pàgina:Crónica del rey d'Arago en Pere IV (1885).djvu/64
Aquesta pàgina ha estat revisada.
