Pàgina:Crónica del rey d'Arago en Pere IV (1885).djvu/67

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

Vivers que es prop dues milles de Exerica, per ço que si don Pedro no complia les coses, axi com eran empreses, Nos poguessem strenyer per setge la vila de Exerica. E Nos stant aqui, axi com Nos deportavem, cavalcant per la host, encontram lo dit porter Pere Dantist en un mul cavalcant qui era fuyt dels dessus dits, portant un dart en la ma, qui dix cridant: — Senyor, trahit sots que veus don Pedro Dexerica que ha presos vostres barons e cavallers que li havets tramesos al loch Dotiel! — E aixi com Nos ho hoim, entre Nos mateix, car pariens cosa no creedora. E encontinent se mes veu en la host quens ne anassem, e Nos tornamnosen a la mezquita hon Nos posavem. E aqui fo ab Nos frare Pere de Thous mestre de Muntesa, qui era lo principal conseller nostre entre aquells que eren lavors ab Nos, dientnos: — Senyor, levatsvos daci, car ja cremen vostres gents les barraques, e meten ja foch á la vila, car si pus hic aturats, no sera a vos dexirvosen, — E Nos noi ne creyem, pero guarniemnos, pus haviem a cavalcar. E mentre nos guarniem, lo foch entra en la mezquita hon teniem lo cap del lit, axi que cuytantmos de guarnir. E tant nos cuytam de guarnyr e de cavalcar, que ja era lo foch tant ences per tota la vila que, al exir que fem de la vila, les flames nos cuydaren soquerrar los sobresenyals. E haviem tant de fum que no gosavem obrir los ulls, pero Nos ne exim sens algu afollament de nostra persona. E aquella nit anamnosen a jaure a Sogorb. E lendema alguns cavallers catalans sguardants que no erem partits del setge no axi com deviem, diguerennos, que per colorar nostre levar del setge, anassem a combatre Exerica, e quey faesem aquell mal que ferhi poguessem. E dit aço per los dits catalans, acordi quey anassem, e axis feu, e combaterem la dita vila de Exerica; e foy ferit ab una treta per lull Naymerich senyor de Centelles, lo qual per aquell colp mori en Sogorb e fou soterrat alli. E totes aquestes coses foren en lo mes de octubre del any damunt dit mil trescents trenta sis.

 Cap. 17. Apres alguns dies partim de Sogorb, e anamnosen en Valencia, e alli tenguem las festes de Nadal e de Apparici; ye aturam tro a les Carnestoltes; e aqui fo lo infant en Pere ab Nos, per tractar que no fos feta guerra entre Nos e lo rey de