carrera al Voló, e alli atura tot lo dia ab Nos, e lo sendema, vespre de tots sancts, lo dit rey de Mallorques feu traure un pali, e axi ana ab Nos, sots lo pali, de la porta de la vila que es appellada Sanct Marti, anant per lo mellor carrer de Perpinya tro al castell, hon era nostra sor. Axi empero anam, que Nos anavem a la part dreta e ell a la part esquerra; e Nos anavem primer que ell, e ell prop Nos, axi mig cors de cavall. E alli ell nos retench tot aquell dia a menjar e a jaure; e lendema, que fo dia de tots sancts, axi mateix nos retench ens feu solemne convit. E lendema, que fo lo jorn appellat dels defunets, tenguem nostre cami per anar en Avinyo, e anam jaure al loch de Salces. E lo dit rey continuament acompanyans a son cost e messio ab alguns barons de sa terra, e ab lo bisbe de Dalanaur, qui era frare del comte de Foix e havia nom mossenyer Robert, e ab lo senyor Dabrer e altres barons de Lenguadoch, Nos e lo dit rey posants tota vegada en una vila. E continuam axi nostre cami; e en cascuna ciutat que posavem erennos fets molts presents de confits e brandons. E com som en la vila de Lunell lo papa tremesnos a dir per sos solemnes missatgers o embaxadors, que ell nos pregava que anassem passar a la barca de Bellcayre e a Tharesco, per tal com lo pont de Avinyo era ladonchs trencat e passaven ab barca. E açons tremes a dir lo dit papa, per ço quels dits cardenals nos fessen aquella honor que a rey se pertanyia, e atorgamlosho; perque, anam passar lo Royne a la barca de Bellcayre. E com som a Tarasco, lo dit pare sanct no volch que entrassem encontinent en Avinyo, per ço que faes son apparell per mils honrarnos. E axi stiguem en Tarasco tres dies, per ço quens fo feta aquella festa que a rey se pertanya, e axi com se acostuma de fer. E passats los dits tres dies, que fo lentdema de sanct Marti, partim de Tarasco per entrar en Avinyo, e anam passar la barca al riu de Durença. E passada la dita barca trobam alli xxii cardenals de axxiiii cardenals que eren, car los dos cardenals, ço es lo de Hespanya e lo de Muntfavens eren anats per legats del dit pare sanct en Napols; e alli tots de hu en hu nos reberen molt honradament, caseu levantse lo capell e tot lals que tenia sobre lo cap e besannos; e Nos axi mateix levant nostre capero, e faentlos aquella honor ques pertany de fer. E dels dits xxii cardenals, anarensen primer
