Pàgina:Crónica del rey d'Arago en Pere IV (1885).djvu/90

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

poder fossem en la dita ajuda al vinten dia de abril ladonchs primer vinent.
 E Nos lestes les dites letres e oyda la creença del dit mossenyer Pere Ramon de Codolet tenguem nostre consell, en lo qual foren los damunt dits de nostro consell, Don Pedro de Xerica e molts daltres nobles e barons e doctors solemnes de nostre regne, qui oydes les coses per les quals lo dit mossenyer Pere Ramon de Codolet era a Nos vengut, estigueren en gran pensament, car veien que siu atorgavem era gran peril de nostres regnes e terres metrens en guerra ab tan poderos rey com es de França; e siu denegavem, trencariemli la dita convinença feta entre los nostres predecessors e los seus, e no li tendriem bona fe, car tot lo fet del feu del regne de Mallorques e dels comtats de Rossello e de Cerdanya e la convinença de la valença tota era en una carta. Axi que, com los reys de Mallorques habien fet lo sagrament e homenatge del dit feu e valença, los reys de Arago los juraven de tenir e servar la dita convinença. E quant Nos en nostre consell haguem molt pensat, Nos veents que tots los del dit consell estaven en perplexitat e dubtosos, no sabents quin consell nos donassen, Nos diguemlos axi: — Vosaltres tots stats e pensats sobre aquest fet e aço com puixats trobar manera que Nos rahonablement e deguda poguessem excusar al dit rey de Mallorques la requesta a Nos per ell feta; e diemvos, que vosaltres acordassets alguna manera o cas per lo qual Nos degudament e rahonable poguessem excusar la dita requesta, ço que nos pensam se pogues res fer ne Nos nou consentirem, majorment que res tocas contra la dita convinença, e Nos entenem e sabem que ell ha consellers e savis en si que tendrien lo contrari. Estants en aquest debat lo termini passaria de la dita requesta quens ha feta, Nos tinents a consell de vosaltres que nos la li deguessem fer, e ell que si, e sobre aquest contrast mouries tabustol e guerra entre Nos e ell. Veent que sen mouria guerra, ligar sir per ventura ab lo rey de França, e nons seria bonesa haver semblant guerra, majorment per aytal raho. Mas Nos, segons nostre viares, hi havem pensada hi trobada una bona manera, e veus quina. Nos, axi com sabets, havem anar a Barcelona per convocar corts als catalans; perque, anemnosen lla e convoquem les dites corts, e aquelles convocades appellemhi lo