Pàgina:Cuentos del avi (1867).djvu/11

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


La Mare de Deu,
Quant era xiqueta,
Anava á costura
A apendre de lletra,
Ab santa Susagna
Y santa Pauleta;
L' ángel li va entrar
Per la finestreta:
—Deu vos guart, María,
De gracia sòu plena,
Pariréu un noy,
Será fill de verge,
Será Salvador
De cel y de terra.

L' avi ab la seva gorra de pisa, y un gech d' un enconxat que s' en deya punt, y que despres de passar á la part mes ínfima de nostra societat ha acabat per perdres' enterament, se estava jugant ab la pala de remenar lo foch, mes joyós que un rey ab son ceptre.

Y feya be, perque rey era d' aquellas vetlladas.

Ell era la figura interessant del quadro, ell ho dominava tot ab sa reu regullosa y tremolenca, y ben segur es que un rey per molt terroríficas que haguessen sigut las sevas ordres, no hauria posat lo jou d' un silenci tan solemne, com lo que tots teniam pera escoltar los CUENTOS DEL AVI.

Alguna vegada, al contarnos, per exemple, la balada del comte Arnau, de la que ell també 'n deya cuento, ajudat per la casualitat havia arribat á estar sublime d' imponent.

Plovia, tronava, y 'ls llampechs entravan per las escletxas dels porticons, blavenchs, com si ab sofre escriguessen en la foscor signes cabalístichs, lo llum