fer be tots temps hagui mal! ¡Ay Cloto, e perque nom tornes ço quet he prestat, ço es lo meu Curial! No tenia pus precios joyell quet tramete. Aquest ha valgut atu contral foch quet haguera cremada, e tu has lom furtat e donat ala tua sor. Bon mercat li has fet de ço que not costaua res. ¡A Medea noble e valerosa, arat vull be quet sabist toldre dauant la falsa Creusa, sabent encendre lo foch que la crema, mas yo per apagar lo foch daltri he ences lo meu, en lo qual morre certament. ¿Mas perque desige yo mal pera Laquesis; qual es la donzella que sentiment hage que de Curial nos altas, veent lo en lo punt que yol he mes?—Deya la Guelfa aquestes paraules plorant tots temps, de que Labadessa sobrada de compassio tota se planyia. E dix ala Guelfa:—Senyora, no llamentets axi, car segons que yo entengui, lo Duch es ver que li proferi la sua filla, mas Curial no la volgue aceptar.—Mare mia, dix la Guelfa, ¿e pensats vos que Laquesis no hage hulls, e no veia en Curial ço que yo hi he vist; e mes auant, daltre part, qual orat seria que tan noble e tan auantaios partit rebujas com hauer Laquesis per muller, la qual ab si aporta tot lo ducat de son pare? ¡Ay mesquina yo, replica la Guelfa, e hagues li Laquesis fet lo principi que yo li he fet e fos seu! Labadessa li dix:—Senyora, en ma fe yo no pusch creure per partit del mon, que Curial done loch atal cosa: e mes, que posat que Curial sia bon caualler, al Duch no fallira qui li diga que Curial no es pera fer ma-
