Pàgina:Curial y Güelfa (1901).djvu/13

IX

OBSERVACIONS PRELIMINARS

pa. Lo primer llibre de cavalleries imprés en la península es lo Tirant lo Blanch, qual edició princeps de Valencia es de 1490; la primera edició auténtica del Amadis es de 1519, y la del Palmerím de 1511.
 Mes abans del Tirant la literatura catalana havia produhit verdaderes noveles ab los noms de noves, visions y altres, y valentse principalment del vers, forma preferida pera les narracions imaginades. En Milá y Fontanals fou lo primer en assegurar, y sa opinió es avuy per tothom admesa, que lo Llibre de concells ó de les dones de Jaume Roig es estat lo model de un génre molt conresat en la literatura castellana, ab lo nom de novela picaresca. Novela realista com la den Roig ve á esser en molts indrets la Disputa del ase de fra Anselm Turmeda, plena de aventures y episodis trets de la vida dels frares catalans del catorzen segle. De manera que 'l llevat satírich y naturalista, principal sagell de la producció fantástica espanyola de la época d' or, lo trovem ja de molt abans en la catalana, com la seva principal característica.
 Mercés á la present publicació ja no 's podrá dir de aqui endevant que lo Tirant lo Blanch es la sola novela de grossa empenta de les nostres lletres. Dintre de certa uniformitat propia de la classe, les dos presenten diferencies de fons, de forma y d' origen que no permeten reduhirles á un sol grupo. Més axís lo Tirant inspirat per la influencia bretona, com lo Curial nat al calor de la imitació italiana, una y altre les trobam estretament enllaçades ab la realitat histórica y ab lo sentiment popular, lo qual les dona un perfum d'actualitat que no tenen les narracions castellanes consemblants, filles d' una imaginació esbojarrada. La única escepció que pot aduhirse es El siervo libre de amor, de Rodríguez del Padrón, que te un sentiment de la naturalesa molt propi d' una producció gallega, y fins cert carácter histórich en lo tendre episodi que recorda les amors de D.ª Agnés de Castro.