Pàgina:Curial y Güelfa (1901).djvu/15

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.
XI
OBSERVACIONS PRELIMINARS

en les que no crech haver agotat totes les fonts d' aquella procedencia [1]. Al Dant ben llegit se 'l tenía lo nostre autor; les cites de la Divina Comedia son mes abundoses tal volta qu' en cap altre text catalá [2]. No es lo Dant lo unich autor conegut. Hi ha també en la novela referencies de la Fiorita d' Armannino de Bolunya (p. 391), del Decamerone (p. 263), de Guido de Colonna (p. 58, 391 y 515), ademés d' haverse tret del Novellino com ja he dit, lo argument en sa part dramática y sentimental. Me sembla també que tenen tirat molt marcat de narració italiana la historia de les amors de Curial ab la Guelfa á Montferrat, les indicacions geográfiques tan locals y los noms dels personatjes. Axí mateix se troben freqüents italianismes en lo llenguatje: v. gr. aquistar, a cativa io, e pur, egregies sorelles, volenterosament, etc.
 La influencia francesa no es menys visible, emperó no tan pronunciada. Induptablement lo autor conexía molt bé la literatura cavalleresca de la nació vehina. Lo llibre segón principalment, está plé de noms de cavallers y dames franceses, que han representat important paper en sa historia [3].

 Mes á pesar de tan abundosa infusió d' elements fo-

  1. Pág. 521, nota 3,—p. 523, n. 11 y 13—p. 524, n. 20—p. 525, n. 2, 3, 4 y 5—p. 526, n. 6.
  2. En la pág 124 recorda lo leo qui á Dant se mostra; en la 295, se recomana la lectura del seten capitol del Purgatori, pera conexer be al Rey Pere d' Aragó; en la pág. 355 aludeix al episodi d' Amiclates recordat en lo poema dantesch y en Il Convito, y en les p 296, 374, 380 y 384 se transcriuen versos ó terzines senceres del mateix poema en sa llengua original. Tot axó després d' imitar en lo cap. 25 la tendra visió del cor menjat de la Vita Nuova.
  3. En la nota 4 del Llibre primer (p. 517) he parlat de aquesta influencia francesa, no emperó tan extensament com voldría. Si com jo pensava s'haguessen pogut publicar los index onomastichs y geografichs de la present novela que tinch preparats, seria més facil ferse carrech del grau y extensió de dites influencies extrangeres.