Pàgina:Curial y Güelfa (1901).djvu/159

139

Llibre segon.

sots tal caualler com ir mostras, celats vostre nom? Anats en nom de Deu qui sia vostre conduidor, car yo conech que mes vos altats de la caualleria que de la fama daquella, e nous fallira honor en que vaiats. E axi Curial, pres comiat del caualler, continua son cami. E passant dauant lo castell del caualler mort començaren a repicar e les gents volgueren exir sobre Curial; mas lo caualler altre qui fonch scapat dela batalla los retench e no lexa exir degu, manant los expressament qui no isquissen, ne rompessen la fe que ell hauia promesa. Curial no sabia que aquell fos lo castell, e començas a aturar per veure quiny brogit seria aquell. Perque un prom exint del castell seu vench a ell e li dix:—Caualler, tenits vostre cami; aquest castell era dun caualler qui fonch mort anit vespre dun encontre de lança, lo qual dien qui fes vos, e ara tota la gent daquest castell es auolrotada per correr vos dessus. Yous prech que nous venga en enuig lo partir vos daci ans queus venga pijor, car gran tala seria que un caualler tan valeros com dien que sots vos, moris o fos aontat en la manera que vos seriets, si aci gayre aturauets. Larta, oynt aço, no lexant respondre a Curial, dix:—Caualler, anem e tengam nostre cami: segons veig aquest es lo castell on prenen les donzelles e aonten los cauallers; yous suplich que anem auant, e prenets lo bon consell qui per aquest prom vos es donat, car per ventura lo caualler qui huy ha jurat lexar la mala costuma, aiudat dels seus voldra pendre venjança daquell quil ha dampneiat.