10.
URIAL conexent la pahor de Larta ris un poch e sens respondre, pres la lança e lescut, e lauors dix:—Prom, ver es que nos passam per aquest cami axi com los altres cauallers errants fan, e no fem ne procuram dan a persona alguna; daqui auant si los del castell ixen pora esser qui noy tornaran tots.—A caualler, respos lo prom, ¿e sots vos sino un caualler tot sol e que poriets fer contra huyt cauallers qui aci son e altre molta gent quils aiudarien?—Si Deus me consell, dix Curial, yo voldria que isquessen e volguessen combatre a forma de cauallers errants, e poria esser que per ventura lexarien passar en pau los cauallers per son cami. E de mentre ells axi stiguessen parlant, vets venir un caualler errant per lo cami ab la lança en la ma e lescut al braç, e com fonch junt ab Curial dix:—Caualler, nom digats de no de una justa per la costuma qui huy es en aquest realme. Curial quil hoy giras vers ell e corren lo un contra laltre molt ardidament e lo caualler encontra Curial per mig lescut si que la lança feu volar en peces. Curial qui era molt pus fort lo feri axi asprament en son venir per mig lescut que arrancantlo de la sella a la terral feu volar molt laugerament, e de tant li pres ve que no hach altre dan sino lo colp qui en lo caure hauia pres. Curial nol mira pus, perque Larta dix:—Caualler, assats hauem aci estat, anem en nom de Deu que ja no poden dir los del castell que fugim per pahor dells. E Curial mira enuers lo castell e veent que no exia degu, pres comiat del prom, a
