petit pas daquell loch se parti. Lo prom aiuda a pendre lo cauall del caualler qui romania a peu e loy restitui tantost. Anuides lo caualler fonch a cauall, lo qual apres de Curial sen volie anar, que los huyt cauallers del castell a despit del senyor foren exits, e veent ho Curial qui encara nos ere molt desat, corren sus al caualler, lo qual jatsia fos molt ardit e assats valent entre tots lo ahurten, el meten per terra e desarmen lo e tolen li lo cauall e començen lo a menar vers lo castell molt vituperosament. Curial qui nos era gayre llunyat e hach vista la gran maluestat, ences de rabiosa ira gira lo cauall e ab la maior cuyta del mon corre quantra ells e cridals:—A maluats homens, certes vosaltres no sentits que es honor de caualleria: perque encontrant ne un en son venir, tantost lo descaualca el mes a la terra e cuyta per altre e semblanment lo derroca. Queus dire? los quatre cauallers abate ab aquella lança, la qual apres que en lo quart se fonch trencada, mes mans per laspasa e comença a ferir en los cauallers maluats tant poderosament que ades un ades altre, tots los abate, de que ni hach tres greument nafrats. Mirauan aço tots los del castell e cridauan al senyor que isques a aiudarlos, lo qual respos: no placia a Deu que yo vage contra la fe promesa, e jals ho hauia yo dit, e no com eren vuyt, car si fossen cent un apres daltre, faria de tots ço qui daquests ha fet; de que los del castell ho hagueren a gran marauella, e prearen tant lo caualler que cascu desijaua que fos son senyor. Curial cobra les armes
