e lo cauall e deliura lo caualler el fa armar e muntar a cauall. E trames per lo caualler qui hauia jurat lexar la mala costuma, e fets exir los regidors del castell, dix presents tots:—Caualler, no maviets vos jurat encara huy lexar aquesta auol e mala costuma? Yo promet, e jur per la bellesa daquesta donzella que en mon conduyt es, que yo son en punt de fer de vos ço que anit vespre no volgui fer, e no se qual Deu me te, que nos lleue lo cap de les spatles, car certes aquesta maluestat no durara pus. Lo caualler sescusa rahonablement, dient que contra son voler hi eren exits, e axi ho proua per los regidors. Ladonchs dix Curial:—A Rey de França, que aço nos deurie consentir en aquest Regne. E girantse als regidors los dix ara:—Yous promet eus jur que nos pot fer que si aquesta costuma mes auant mantenits que tots no façats mala fi e prest; e tots digueren que per certes noy serie pus mantenguda, e pregaren molt a Curial que volgues entrar dins per refrescar, mas la donzella cuytadament respos:—De tal refrescament me guart Deu. Anem daci yous en prech. Perque Curial e laltre caualler girant lasquena sen partiren.
11.
O hagueren gayre anat que ells encontraren un caualler armat de totes armes, sol, sens alguna companyia, lo qual com viu los cauallers e la donzella, satura en lo cami e dix:—Donzella, yous prench per la costuma que nouament es stada posada en aquest realme. Curial sarresta e mira ço que Larta
