diria e faria, la qual respos:—Caualler ¿queus he yo fet per que vos maiats a pendre? Respos lo caualler:—Vos no mauets fet res, mas es costuma de cauallers errants si encontren donzella o dona qui vage en conduyt de caualler errant pendrela, sino troba qui per força darmes lay defena. E apres que la ha presa, dix Larta, ¿que sen segueix? Respos lo caualler:—Tenirla ha en sa companyia fins que altre caualler lay tolga.—E sino lay tol degu, dix ella, ¿que fara?—Venits, dix ell, que yous ho mostrare; no despenats tant temps en paraules.—Anats, dix Larta, en nom de Deu, que vos no hauets mester a mi; hauriets somniat alguna cosa esta nit passada. Perque lo caualler se ompli de malenconia, e dix:—Ara, per ma fe, vos vindrets o per grat o per força. E alargant la ma pres la per les regnes e comença a tirarla. Larta crida grans crits:—Lexats me, ¿car vos no conexets lo caualler quim conduu, e per ventura nous senyas huy com vos lleuas? Ladonchs lo caualler dix:—Ara vos vindrets ab mi aquesta volta, e veiam qui es aquest diable de qui sa hom a senyar. Curial no dix res. Perque Larta se lexa caure del palafren e dix:—Certes, yo no ire ab vos, o abans vençrets aquells dos cauallers qui vets aci. En nom de Deu, dix lo caualler, ells no han cura de vos, sino ja hagueren respost perque yo nous en menas; mas yo crech qui ells vos preen poch o no son cauallers per conduir donzella per cami, e axi muntats a cauall, sino yous promet en ma fe que yous fare onta en lo
