cors. De que Curial, veent quels reexia la malenconia, ris molt; perque lo caualler qui anaua en companyia de Curial, dix:—Caualler, yom fora fet auant per defendre vostra donzella sino per no fer vos enuig, e axi prech vos que yo la defena eus reta guardo de la honor qui huy nos hauets feta. Curial respos que li playa, per qui lo caualler se feu auant e dix:—Caualler, lexats la donzella, e pensar podets que es gran presumcio vostra cuydar la toldre a dos cauallers que vets que som aci. Respos lo caualler: si toldria a mil mentre no lam defenessen, mas en la donzella tant dret hi cuyt hauer com vosaltres, e axi veiam de qui sera. Perque los cauallers comencen a uenir lo un contra laltre e sis feriren tan poderosament en son venir que lo defenedor rompe la lança del encontre, mas poch li valgue, que laltre li dona tan gran encontre per lescut, que del cauall lo abate molt vituperosament. E landonchs torna per la donzella e dix:—Venits ab mi, car certes aquests cauallers no merexen conduir donzella. E com ella refusas son conduyt, lo caualler alarga la ma e la pres per los cabells e dix: e vos vindrets mal queus pes.
12.
ADONCHS Curial, qui tot ço passat hauia pres en burla, crida grans crits:—Estat segur vilan caualler que en poch estich de tallar vos la ma per la vilania que hauets feta. E cuyta per ell, e laltre axi mateix contra Curial, mas Curial lo feri tan poderosament que del cauall lo feu volar a la terra, e des-
