queus en venen e no poria esser que alguna volta nous en seguis gran dan. Curial li respos que per res del mon, ell no ho lexaria, ans seria tots temps axi fins que fos al torneig, car a ell seria gran vergonya que en altra manera anas. E anaren ab aquella calor del mig jorn quant lo sol ha maior força per aquell cami, morts de set e les besties cansades, sens trobar loch on refrescar poguessen gran stona; e Festa miraua a Curial e recordaua tots los fets seus darmes. E axi anant alargant los ulls, veren luny una gran arboreda e tiraren vers aquella part, e com hi fossen, trobaren una gran cequia daygua que exia de una font molt bella e clara que aqui prop hauia, e tantost descaualcaren e a la frescor de la aygua e a la ombra dels arbres se començaren a reposar, e tragueren pa e vi e altres refrescaments que portauen per menjar, e semblantment desenfrenaren les caualcadures e lexaren les anar paxent la erba, la qual hi era tendra e bona. E mentre ells se stenien per aquella verdor, un cauall tot blanch molt bell, fonch vengut al cauall de Curial, e començaren se a mordre e a fer molt gran brogit, perque Curial e los seus se giraren vers aquella part e, veent lo cauall, se marauellaren molt, e Curial dix:—Aquest cauall es scapat a algun caualler, prenets lo e sie guardat per a son senyor; perque los scuders corregueren al cauall, mas com hi atenguessen, quatre scuders altres foren venguts e prengueren lo cauall el sen menaren, e los de Curial sen tornaren a son logis. Ladonchs Curial dix:—¿Que
