homens son aquells qui sen han duyt lo cauall? Respongueren:—No sabem, mas dien que es llur e axil sen han menat. Stant en aço, un dels scuders qui lo cauall sen hauien menat, torna e vench fins on Curial era e, saludada tota la companyia, dix:—Senyor, yo son trames açi de part de quatre cauallers qui son de laltra part daquests arbres aleujats, e dien queus placia ferlos tanta honor, puys que tenda no tenits, de anar a les sues on porets star mills que no fets açi e mes a vostre plaer. Curial dix:—Amich, ¿e qui son los cauallers que aci us trameten? Respos lescuder:—Ells son Darago.—En nom de Deu, dix Curial; en Arago molts cauallers hi ha, e bons, mes si los noms me podets dir, farets men gran plaer.—Si fare, dix lescuder: lo un, qui mon senyor es, ha nom don Johan Martines de Luna, laltre ha nom don Pero Cornell, laltre ha nom don Blasco Dalago, e laltre ha nom don Johan Ximenes de Urrea. ¿E vos monsenyor, com hauets nom? Respos Curial:—Amich, yo som destranya terra e so un caualler pobre e de poca nomenada e no conegut, e axi not valdrie res saber lo meu nom, empero, diras als senyors cauallers, que yols faç infinides gracies de la sua molt gran cortesia, de la qual yo usaria volenterosament si açi volgues aturar, empero sus ara mich deig partir, per que no he obs pendre la graciosa oferta que per aqueys nobles cauallers mes stada feta, e axils ho diras de ma part. Lescuder mira be la donzella, e si li sembla la pus bella que james hagues vista, e girant les noues
